Sarsuela

Necessitem:

(per 4 persones)

4 talls de rap

4 talls de lluç

4 escamarlans

8 gambes (o llagostins)

1/2 kg. de calamars

1/2 kg. de musclos

un grapat de cloïsses (opcional)

1 ceba

1 pot de tomàquet (o tres tomàquets ben madurs)

2 grans d'all

1 llesca de pa

8 o 10 avellanes torrades

8 o 10 ametlles torrades

julivert

farina

oli

sal

pebre

1/2 gotet de vi blanc (opcional)

Com ho fem?

Preparem els ingredients.

Netegem els musclos i els posem en una olla amb un dit d'aigua i, si es vol, amb un raig de vi blanc.

De seguida que s'obrin ja es poden treure del foc.

Els deixem refredar una mica i els traiem la closca. En deixarem algun amb una de les closques per fer bonic al plat.

Tallem la ceba ben petita i la sofregim junt amb el calamars que ja tindrem nets i tallat a rodanxes.

Quan comenci a enrossir-se hi tirem el tomàquet triturat. El deixem coure fins que perdi tota l'aigua.

Mentrestant salem i enfarinem el lluç i el rap.

Posem força oli en una paella. Quan sigui ben calent fregim el pa durant uns segons i el reservem.

En el mateix oli fregim lleugerament el peix i l'anem posant en una cassola.

Continuem fregint, molt lleugerament, les gambes i els escamarlans. Si convé hi afegim més oli.

Ho anem posant tot a la cassola.

Colem el suc dels musclos i també l'afegim.

Per fer la picada començarem picant els grans d'all. 

Si posem una mica de sal al morter no ens saltaran tant.

 Afegim les ametlles i avellanes. 

Continuem amb el pa i, finalment, hi posem el julivert.

Aclarim la picada amb un got d'aigua.

Ara la fiquem a la cassola.

Col·loquem els musclos i posem una mica més de sal i el pebre.

Afegirem aigua si veiem que n'hi falta.

  

Si tenim cloïsses les escampem per sobre.

Deixem que faci xup-xup durant uns 10 o 12 minuts.

Acabat de fer és molt bo però d'un dia per l'altre encara millora.

Si hi volem posar cloïsses primer les hem de posar en un bol amb aigua i sal perquè treguin la sorra que puguin portar.

Canelons d'espinacs

Què necessitem?

(per 4 persones)

1 manat d'espinacs frescos (uns 300 grs.)
250 grs. de carn picada de porc.
2 pastanagues
1 ceba
2 grans d'all
unes 20 plaques de canelons (una capsa)
julivert
un grapat de pinyons
300 grs de tomàquet
formatge ratllat
oli
sal
pebre
1 fulla de llorer

i per la salsa beixamel...
mantega
farina
llet
nou moscada
sal
pebre

Com ho fem?

Preparem els ingredients.

Quatre o cinc canelons es consideren una ració. Si volem que sigui plat únic augmentarem la quantitat de pasta i de farciment.

Començarem rentant els espinacs per treure bé la sorra.
Si utilitzem espinacs de bossa o congelats ens estalviem aquesta feina.

Fem escalfar aigua en un recipient suficientment gran perquè, més endavant, hi puguem posar els espinacs.

Pelem les pastanagues i, quan l'aigua bulli, les posem a coure.

Al cap d'uns 15 minuts hi afegim els espinacs.

Al principi fan molt volum però de seguida minven, quedant coberts d'aigua. Els deixem uns 5 o 6 minuts des que torna a bullir l'aigua.

Mentrestant trinxem la ceba.

Posem la ceba en una cassola amb oli. Quan sigui rossa i tirem l'all, talladet ben petit, i la carn picada.

Deixem coure la carn i ja ho podem amanir amb sal, pebre i julivert.

Donem uns tombs i hi posem els pinyons.

 De seguida hi podem tirar el tomàquet ratllat.

Sabrem que el tomàquet és cuit quan s'hagi evaporat tota l'aigua que porta i sembli que l'oli que hem posat al principi torna a sortir.

Mentrestant els espinacs i la pastanaga ja seran cuits i els haurem posat a escórrer.

La pastanaga l'aixafarem amb una forquilla i els espinacs els trinxarem amb un ganivet.

Ho afegim a la salsa de tomàquet i ho deixem coure tot plegat una estona.

Prepararem una olla gran amb força aigua, un raig d'oli, sal i una fulla de llorer per fer bullir la pasta.

Quan l'aigua bulli amb ben fort hi anirem tirant les plaques de canalons d'una en una.

Amb molt de compte ho remenarem, de tant en tant, per evitar que se'ns enganxin.

Al cap d'uns 12 minuts refrescarem la pasta amb aigua freda, l'escorrerem una mica i la col·locarem damunt de paper de cuina.

Repartim el farciment per totes les plaques.

Emboliquem els canalons i els posem en una safata que pugui anar al forn.

Fem una salsa beixamel , no gaire espessa.

Cobrim els canelons amb la salsa i escampem formatge ratllat pel damunt.

Ho posem a gratinar durant uns 10 minuts o fins que el formatge estigui daurat.

Melmelada de mores

Necessitem:

1 kg. de mores

800 grs. de sucre

Com ho fem?

Començarem agafant pots de vidre, que ja tindrem  nets, i els escaldarem junt amb les seves tapes durant uns 10 minuts.

Els posarem damunt d'un drap perquè s'escorrin. No s'hi pot posar melmelada si no estan ben eixuts.

Rentem les mores.

No cal escórrer-les massa ja que una mica d'aigua va bé per començar la cocció.

Les posem en una cassola amb el sucre.

El foc haurà de ser suau, sobretot al principi, per tal que el sucre es vagi fonent.

De primer ho haurem de remenar tot sovint perquè no se'ns enganxi.

Ho deixem coure sense deixar de vigilar-ho.

Per saber si la melmelada està cuita posarem una goteta en un plat i l'aboquem. Si veiem que la gota s'agafa al plat, oferint certa  resistència, és que ja ho tenim a punt.

Ara ho triturem i ja podem ficar la melmelada dins els pots i els tapem en calent.

Per assegurar la conservació podem fer bullir els pots ben tapats i coberts d'aigua durant uns 15 minuts.

Aquest darrer pas no cal fer-lo si pensem consumir la melmelada en poc temps.

Està molt bona amb pa amb mantega o pa amb crema de formatge (tipus Philadephia). Però menjada com a postre damunt d'un tros de formatge fresc (tipus Burgos) és insuperable.

Salsa beixamel

Necessitem:

(les quantitats varien molt segons com vulguem la salsa: més clara per posar damunt d'algun aliment i gratinar després, o més espesa per fer croquetes)

mantega

farina

llet

nou moscada

sal 

pebre

Com ho fem?:

Posem mantega en una cassola amb un pessic de sal, pebre i una mica de nou moscada ratllada.

Quan la mantega comença a escalfar-se hi posem la farina. Deixem que es cogui una mica durant uns 3 o 4 minuts, sense deixar de remenar.

Ara comencem a tirar-hi un rajolí de llet freda o natural.

Veurem que s'espesseix moltíssim. Continuem remenant fins que la farina es begui tota la llet i quedi, altra vegada, molt i molt espès.

Afegim una altra mica de llet i deixem que la farina la integri.

Anem repetint aquesta operació sense deixar de remenar: una mica de llet, remenar i esperar que la farina consumeixi la llet.

Veurem com cada vegada ens va quedant una preparació més clara.

Continuem posant llet fins que veiem que la farina ja no n'admet més i la salsa és gairebé líquida.

En aquest punt esperem que arrenqui el bull i, sense deixar de remenar, ho deixem coure durant uns 10 minuts.

Segons la quantitat de farina que hàgim posat al principi ens quedarà més o menys espesa.

Pensem que la beixamel ha d'espessir a base de coure, no de tirar-hi farina a mitja cocció.

La salsa beixamel és imprescindible per moltes preparacions: canelons, croquetes, platillo...